ESTIMO - JOSEP Mª MAGRINYA (el meu oncle)

Estimo el so de la teva brisa,

l’aroma dels teus boscos verds,

la teva llum que neix, creix i mora,

El teu mantell nocturn,

fosc i atapeït d’estrelles i de lluna.

Estimo el tros blau del teu cel

que s’esmuny entre els arbres.

El voltejar i el xerroteig dels teus ocells.

El teu silenci,

perceptible en el cruixir d’una fulla seca.

Estimo el gris de les teves pedres

i els ocres dels teus fangs.

La fúria dels teus trons,

i l’ira dels teus llamps.

Estimo la teva fèrtil grandesa

quan t’omples de pluja.

Estimo la vida

en cada pinzellada del teu paisatge.