Si vendes tus palabras
compraré tus sentimientos,
si canjeas tu voz
me fundiré en tus emociones.

lunes, 24 de febrero de 2014

Blanco entre palabras

Me siento entre palabras,
esos espacios que no lees
y dejas de lado,
tocando un silencio infinito.

Siento un blanco de vértigo
que cabalga en el cielo,
enlazando sonidos que anhelo.

Mientras…
vago entre pequeños trazos
que guardan bonitas historias,
donde quiero ser coma,
llenarte de besos,
recoger tus soplos
y sonreír en el intento.

Me siento entre palabras,
esos rasgos pintados de negro,
que corretean de la mente al alma,
llenan libros abiertos
y se disfrazan de sueños.

Y me aferro al aire,
aire que respiro,  
para que no me ahogue
para que no me muera,
cuando lea tu último verso.

Marta

24.02.2014

martes, 7 de enero de 2014

Tu ets el meu regal de Nadal

Tantes vegades, tantes preguntes…
em queda bé?
què em poso?
això m’ha fet mal…
l’examen m’ha anat malament,
això no m’agrada!
T'estimo mama… després d’una enrabiada,
ara vinc, estic a baix...
una altra vegada verdura?
a quina hora puc tornar?
pintem els ulls com tu saps, sis-plau,
i que guapa vas!

No et vull ni petita ni gran,
et vull amb la teva olor quan entres,
et vull amb el teu somriure tan fresc,
amb els teus balls que omplen el saló,
quan dius que m’estimes i rumio què em demanaràs…
quan em dius ja sóc gran i em mires amb ingenuïtat,
quan no despares taula perquè dius -tinc d'estudiar…
quan et baralles amb el teu germà,
i quan m’omples la casa de joventut sense avisar…
i quan no em demanes mai diners i no sé com tu fas…
i quan no em demanes res per reis ni per nadal,
i quan em preguntes, -em prenc un "ibu"? i no et faig cas,
i quan em dius, -ningú m’entén! i tampoc te’n faig,
i ja tocaré el violí més tard...
i quan deixes el jersei desendreçat,
i quan no et fas el llit, perquè -era tard!
i quan em dius … et trobo a faltar…
Fes-te gran però no canviïs mai.

Marta
6.1.2014





domingo, 5 de enero de 2014

Te creo todos los días

La osadía de mis sueños
abren el grifo de la esperanza,
sueño con tu boca húmeda
que enrojece mis descarados labios,
dejando una huella insana
que enloquece en mis noches solitarias.

Deja que la espuma nos ahogue
deja que la piel se funda ruidosa,
en el mar de los permisos
en un huracán indecente,
que despierta en mis noches solitarias.

Mi rubor y mis pecados
tuyos son, para siempre!
tu ausencia permitida
es divina, porque te creo todos días,
en mis noches solitarias.

Marta
5.01.2014